La Núria i el Marc, pares de la Vinyet de 3Dimensions (1er) han volgut compartir un text poètic de Guillermo Viglione sobre l'evolució que està patint el dia a dia d’anar a comprar i la deshumanització dels supermercats. Ells també n’han fet una reflexió.
A casa no som gaire d'anar a grans superfícies però a vegades per a buscar algun producte i comparar ho has de fer. Quan ho hem fet, ens hem quedat tristament sorpresos, ja que, veiem que substitueixen les caixeres de tota la vida, per escàners on tu mateix passes el producte i un cop acabes passes la targeta. Anem a posar benzina i és self-service, ara tot és low-cost i self-service. Nosaltres ens hi neguem.
És per això que recuperem els dissabtes de plaça KmO, anar a comprar a la botiga de barri on la carn te la piquen al moment sense additius innecessaris, on comentar l'últim escàndol polític, les injustícies del món, ... Parlar, mirant-nos als ulls i sense presses.
Al final, els dies passen esperant el cap de setmana, les vacances... i t'adones que el teu dia a dia és buit. Ara que ve l'estiu, recuperem el fet de quedar amb els amics, omplim les terrasses o aprofitem el balcó de casa, per petit que sigui, per a quedar amb els amics i compartir una copa i una estona, ara que els dies es van fent més llargs.
Tothom vol fugir de la rutina però al final és l'únic que tenim, el dia a dia. La nostra parella, els fills, els amics,... busquem estones per a compartir, dir més t'estimo i menys "ho sento".
Empoderem-nos d'una vegada, siguem motor de canvi, Reivindiquem!
No ho podem canviar tot, però actuem sobre en petites coses i no passem pel tub.
CarpeDiem, amb un somriure.
Núria Cabré i Marc Floriach. Pares de la Vinyet de 3 Dimensions (1er)
Reflexions al voltant de l'article:
A GRANEL
El hipermercado cerró los ultramarinos y mató las conversaciones de barrio. El autoservicio dejó las compras sin balanza y sin palabras. Prohibido bromear con la cajera que se forma cola. Hay cajas rápidas para los que llevan pocos productos y ya hay cajas en las que te cobras tú mismo. Las lechugas vienen en bolsa y deshojadas. Las manzanas maduran en bandejas de plástico rígido.
Éste es un mundo empaquetado, enlatado, etiquetado, clasificado, embotellado, precintado, embolsado, plastificado, deshuesado, desgrasado, pelado, precocinado y loncheado. Un mundo no retornable de PVC, Pet, Tetrabrik, aluminio, poliestireno expandido y mil tipos de plástico. Una vida insostenible, marcada, como nuestros productos, con fecha de caducidad.
El progreso es aséptico. Escrupuloso. Exacto y desapasionado. Yo prefiero vivir a granel. Comprar al corte. Que vuelvan las hueveras y el vermut de barril. Los mercados y los mercadillos. Conocer a quien regó los tomates. Rellenar sifones y devolver los cascos. Comprar lento, charlar y perder el tiempo. No quiero una vida envasada al vacío. Aspiro a ser parte de un mundo imperfecto e inexacto. Amar a granel. No dosificar los besos. Derrochar abrazos. Reír a puñados. Hacer manojos de caricias y gastarlos sin recato. No dar las gracias ni pedir perdón con cuentagotas. No poner etiquetas. Gastar la amistad a raudales. Soñar sin rigor y sin medida.
Comerme la vida a bocados y atragantarme de ella.
